Descripció
És un edifici del segle XII, que ha sofert diverses reformes que han fet desaparèixer quasi tots els elements romànics, excepte la paret de tramuntana; la reforma més important feta al segle XVIII, va refer el frontispici engruixint-lo i atalussant-lo, va substituir l’absis romànic per l’actual, i va obrir la porta a la façana de ponent.
A l’interior els murs de la nau estan reforçats per arcades sobre les quals reposa la volta de canó. Té dues capelles laterals i un cor de fusta. La sagristia s’obre al costat nord de l’absis. Aquest està decorat per una pintura mural moderna a imitació dels murals romànics amb un gran pantocràtor central acompanyat de Sant Serni a la dreta i de Sant Isidre a l’esquerra. La pica baptismal ocupa l’espai de l’antiga porta de migdia a la paret meridional, és de pedra calcària i està facetada externament en vuit cares.
A la porta trobem gravada a la dovella central la data 1777, la mateixa data de l’òcul, el moment de la reforma.
A l’exterior, en el cementiri trobem tres peces molt interessants: un fragment de pica rectangular amb llavi treballat que seria de la pica de l’oli. Al costat una altra pica baptismal de les mateixes característiques que la que trobem a l’interior, i de les mateixes mides. A mà dreta trobem una llosa rectangular ben escairada que presenta dos orificis que podria ser la pedra d’altar en la qual s’hauria treballat els espais per encabir el reliquiari.
